Sempre dic "no són fotos ni vídeos, són anuncis".

Potser els casaments siguin l'excepció, ja que no es tracta de millorar la rendibilitat d'una empresa mitjançant la publicitat, sinó de immortalitzar el dia més important en la vida d'una parella.

Però potser, en el fons, sí que siguin un anunci.

L'anunci de la inauguració del projecte més bonic que es pot dur a terme: formar una família.

I potser per això m'agraden tant els casaments.

Per això, i perquè no cal que generi ràpides càpsules publicitàries que tard o d'hora es perdran en la voracitat de les xarxes, sinó autèntiques pel·lícules que un petit grup de persones recordarà i atresorarà tota la vida.